L'enfrontament entre el FC Barcelona i el Reial Madrid és, sens dubte, el major espectacle del futbol modern. Un xoc de planetes que atura el món cada temporada i del qual creiem saber-ho absolutament tot. Tanmateix, més enllà dels passadissos d'honor, les golejades cèlebres o les jugades repetides fins a la sacietat a la televisió, existeix una intrahistòria repleta de passatges oblidats, decisions surrealistes i episodis rocambolescos que ben poques vegades treuen el nas per les tertúlies habituals.
Per entendre com dos clubs van acabar construint una rivalitat centenaria semblant, convèn agafar la hemeroteca i mirar cap a aquells racons obscurs on el futbol es va creuar amb la política, la picardia i el caos més absolut. A continuació, repassem deu curiositats històriques del Clàssic que la memòria col·lectiva ha anat deixant de banda amb el pas dels anys.
1. El bateig entre curses de cavalls
Abans dels temples de formigó i les gespes impecables, la llavor del duel es va plantar a la sorra. El 13 de maig de 1902, l'Hipòdrom de la Castellana va acollir el primer enfrontament de la història durant la Copa de la Coronació. Va guanyar el Barcelona per 1-3 davant d'un públic de tot just 1.500 espectadors que va acudir al recinte acostumat a apostar per genets i no pas per futbolistes.
2. Laurie Cunningham i el silenci que es va convertir en aplaudiment
El Camp Nou guarda en la seva memòria col·lectiva la rendició del Bernabéu davant de Ronaldinho l'any 2005, però la història guarda un antecedent invertit. El 10 de febrer de 1980, l'anglès Laurie Cunningham va desbordar la banda del feu blaugrana amb una elegància tan inqüestionable que el barcelonisme, oblidant la rivalitat en el triomf blanc per 0-2, es va posar d'acord per acomiadar-lo entre ovacions.
3. La nit en què el vidre va canviar la llei
L'11 de juliol de 1968, el Barcelona va conquerir la Copa del Generalísimo a la capital gràcies a un gol en pròpia porta de Zunzunegui (0-1). L'arbitratge d'Antonio Rigo va encendre els ànims de la graderia de tal manera que una pluja massiva d'ampolles de vidre va sepultar la gespa durant el lliurament del trofeu. Aquell escàndol va obligar a modificar la normativa estatal per prohibir definitivament els envasos de vidre a tots els estadis d'Espanya.
4. La invenció d'una etiqueta global
Tot i que avui sembli un vocable ancestral, la marca "El Clàssic" és un producte de consum modern. Durant gairebé tot el segle XX, les cròniques periodístiques es limitaven a enunciar el xoc com un "Madrid-Barça" o "Barça-Madrid". L'expressió va ser importada de la tradició sud-americana a finals dels noranta per exigències del mercat televisiu i la premsa esportiva per vendre l'espectacle al món.
5. L'11-1 i l'ombra de Chamartín
Després del 3-0 favorable al Barcelona a les Corts durant les semifinals de Copa de 1943, el partit de tornada a Chamartín es va transformar en una tempesta perfecta. L'escandalós 11-1 final va estar precedit per un ambient de coacció extradeportiva i intimidació ambiental a les dependències de l'estadi que va deixar el conjunt blaugrana desorientat des del xiulet inicial.
6. El fantasma blaugrana d'Alfredo Di Stéfano
La història del futbol espanyol va trontollar l'estiu de 1953. Alfredo Di Stéfano va arribar a estar concentrat amb el Barcelona, va posar amb l'elàstica culer i fins i tot va disputar diversos enfrontaments amistosos després de l'acord assolit amb el River Plate. El conflicte de drets amb el Millonarios i la polèmica resolució federativa (que proposava alternar el jugador per temporades) va propiciar la renuncia blaugrana i el seu desembarcament a la capital.
7. El 0-5 que va creuar la frontera de la gespa
La victòria per 0-5 capitanejada per Johan Cruyff el 17 de febrer de 1974 va desbordar els límits del terreny de joc. En el crepuscle del règim franquista, l'exhibició del Barcelona a l'estadi Santiago Bernabéu es va convertir en una vàlvula d'escapament política i en una catàresi col·lectiva que va transcendir la mera competició esportiva.
8. La pausa de Maradona que va aturar el temps
El 26 de juny de 1983, la final de la Copa de la Lliga va deixar una estampa inesborrable. Diego Armando Maradona va deixar enrere el porter Agustín i, en arribar a la línia de gol, va frenar en sec provocant que el defensa Juan José s'estavellés contra el pal abans d'empènyer la pilota al fons de les xarxes. La graderia madridista va retre un unànime tribut a l'astre argentí en forma d'aplaudiments.
9. La Guàrdia Civil com a últim recurs
L'eliminatòria copera de 1916 va exigir fins a quatre enfrontaments de desempat a causa de la paritat en els marcadors. En el quart xoc, disputat el 15 d'abril, la polèmica actuació del col·legiat José Ángel Berraondo va desembocar en la retirada del Barcelona en senyal de protesta a escassos minuts del final, obligant les forces de l'ordre a escortar l'àrbitre per garantir la seva sortida.
10. L'assemblea del Gimnàs Solé que va evitar el final
A finals de 1908, el FC Barcelona va vorejar la dissolució sepultat per una severa crisi financera i institucional. El 2 de desembre, en una agònica reunió celebrada al Gimnàs Solé, Joan Gamper (ja retirat dels terrenys de joc) va assumir per primera vegada la presidència per evitar la liquidació de l'entitat i col·locar els fonaments de la institució centenària.