PARÍS. – El futbol continental té aquestes coses: perdona el dubte, però mai la imprecisió. En un Parc dels Prínceps que respirava aroma de gran nit europea, el FC Barcelona va patir la seva primera ensopegada oficial del curs en caure per 4-2 contra el Paris Saint-Germain en la tercera jornada de la fase de lliga de la Champions League. Un xoc vibrant, un intercanvi de cops de noranta minuts on la punteria parisenca va acabar castigant la inconsistència defensiva d'un conjunt blaugrana que va rogar l'èpica, però va acabar cedint davant la crua realitat de l'àrea pròpia.
El guió va arrencar accidentat i espès per a l'expedició de Hansi Flick. A penes superat el primer quart d'hora, Ousmane Dembélé es veia obligat a abandonar el terreny de joc per problemes físics, obrint pas a Ferran Torres. Poc després era Dani Olmo qui prenia el camí dels vestidors per molèsties musculars, deixant el seu lloc a Fermín López. Una arrencada caòtica que va alterar els plans tàctics culers abans que el marcador entrés en joc.
Quan el Barça intentava fer-se fort a través de la possessió, va arribar el primer gerro d'aigua freda: al minut 38, Désiré Doué va armar la cama des del balcó de l'àrea per superar Joan García i enviar el xoc al descans amb avantatge local.
Reacció d'autor i la llum de Lamine
La represa va oferir la millor versió del Barcelona. L'equip va pujar la línia de pressió, va encongir el PSG i va trobar la recompensa als deu minuts de la segona meitat, quan el del planter Xavi Espart va signar l'1-1 després d'una incorporació letal per la banda.
La trobada va mutar en un duel sense xarxa. Al 72', Lucas Hernández va tornar l'avantatge als locals amb un cop de cap incontestable a la sortida d'un córner. Lluny de baixar dels braços, el Barça va respondre tirant de jerarquia individual: al 79', Lamine Yamal va dibuixar una genialitat al perfil dret, va desbordar Zaïre-Emery i va deixar anar una trallada amb la zurda al sostre de la xarxa pràcticament sense angle. Un 2-2 amb gust de gesta.
Dos minuts de desequilibri i sentència
Així i tot, l'alegria culer va durar el que va trigar el PSG a treure de centre. A penes dos minuts després de l'empat, Vitinha va caçar una pilota solta a la frontera de l'àrea i va batre per baix Joan García per posar el 3-2. Amb el Barcelona abocat a dalt i desarmat tàcticament en el replegament, Fabián Ruiz va culminar una contra conduïda per Achraf Hakimi al 86', segellant el 4-2 definitiu.
L'anàlisi posterior deixa certeses i incògnites a parts iguals per a Flick. La capacitat de resposta en un escenari advers i la modèstia dels joves continuen sent les senyals d'identitat d'aquest equip; així i tot, les despistades a pilota parada i la fragilitat en la transició defensiva van mostrar una vulnerabilitat inassumible en les altures de la màxima competició europea. Toca corregir al vestidor per evitar que la primera ensopegada es converteixi en un hàbit.